Aquí teniu un breu resum dels indrets més emblemàtics del terme que no us podeu perdre.

El Picorandan és un dels cims més emblemàtics de Capafonts. Des del seu capdamunt, podreu gaudir d’una panoràmica espectacular del poble i de les valls que l’envolten.

No deixeu passar l’oportunitat de fer una excursió en família fins a aquest indret tan especial. La ruta, de dificultat moderada, és ideal per gaudir de la natura i del paisatge amb calma.

L’ermita de Barrulles és una petita joia del municipi, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

D’una sola nau rectangular, conserva el parament original de carreuó i reble, amb una coberta a dues vessants, porta d’arc rodó dovellat, espadanya de pedra i una capella lateral. L’interior és reformat.

Els seus orígens es remunten probablement al segle XII. Documents antics ja en fan referència, i el seu nom s’ha estès a la partida. Per la seva degradació, la imatge de la Mare de Déu es traslladà a l’església parroquial, tot i que es va perdre durant la Guerra Civil.

L’ermita fou reconstruïda el 1956 i actualment l’entorn s’utilitza per a colònies juvenils a l’estiu.

Les Fous del Brugent són les gorges que el riu ha excavat per sortir de la vall, des del Molí del Balanyà fins a l’entrada del terme de Mont-ral, sota la Rocalta i la partida del Pont de Besora.

Aquest paratge es caracteritza per dues meravelles naturals: els tolls i els cingles que els envolten. Entre els més destacats hi trobem el toll de la resclosa del Garriga, el del Molí de més Avall, i especialment el toll de la Manugra, profund i bell, situat sota el salt de la Vella. Al costat, la roca de la Manugra, de forma singular, dóna nom al lloc. L’últim toll és el de la resclosa del mas d’en Toni, prop de les restes del pont medieval de Besora.

Les Fous són molt conegudes pels excursionistes, ja que per aquí passa el camí de Farena, la ruta natural entre La Riba i Capafonts. Cal tenir en compte que, si el riu baixa ple després de pluges, el pas per les Fous pot ser impracticable. En aquest cas, es recomana seguir per la carretera de les Cadenetes o pel camí de mas d’en Toni cap a l’ermita de Barrulles.

Molt a prop del Molí de Balanyà trobem el Pont Vell de Capafonts, un antic pont que travessa el riu Brugent al llarg del Camí Reial cap a Farena.

És un dels monuments històrics més emblemàtics del poble, datat al segle XIII, i forma part del patrimoni gòtic monumental de Capafonts. Va ser restaurat l’any 2004, recuperant-ne tot l’encant i la importància com a testimoni del passat medieval.

La Roca Foradad de Capafonts està situada al camí que puja cap a l’Escudelleta i els Montllats, per sobre dels barrancs de les Tosques i de Terrascona.

Forma part del conjunt de cingleres que envolten la plana dels Montllats, i el seu forat permet travessar-la sense necessitat d’escalar. És una de les roques més fotografiades de la vall, i des del seu forat es pot gaudir d’una vista preciosa del poble.

El Brugent és un afluent per la dreta del riu Francolí, amb una longitud d’uns 18 km. Neix al terme municipal de Capafonts, al cor de les Muntanyes de Prades, i desemboca al Francolí a la localitat de la Riba.

El seu fort descens, des dels 735 metres d’altitud de Capafonts fins als 250 metres de la Riba, crea nombrosos salts d’aigua que antigament van donar vida a molts molins fariners al llarg del seu curs.

Els Tolls de les Tosques, nom propi de l’indret que precedeix el salt, són un dels paratges més espectaculars i més visitats de tot el riu.

Especialment a l’estiu, és un lloc ideal per fer-hi un bany refrescant i gaudir de la tranquil·litat i la bellesa natural que l’envolta.

Aigües amunt del riu de les Tosques, a Capafonts, trobareu un itinerari meravellós que serpenteja entre un bosc espès, passant per dics, salts d’aigua i gorgs ideals per fer-hi un bany refrescant a l’estiu.

Al final del recorregut, en un ambient misteriós i gairebé oníric, us espera la Font de la Llúdriga (al poble, Llódriga), situada al llit del barranc. A partir d’aquest punt, el Brugent manté un cabal continu.

Una gran cúpula de vegetació, amb boixos de dimensions imponents, pins, alzines i àlbers, crea un espai de llum suau i frescor constant. Prop de la font, encara es poden veure les restes de les antigues places de carbonera, testimoni de l’aprofitament tradicional del bosc.

Aquesta balma és un indret únic, potser el més singular de tota la vall i de les Muntanyes de Prades.

La cova, amb forma d’absis romànic, el salt d’aigua de cinquanta metres i el petit llac que es forma davant, conformen un espai d’una gran bellesa i singularitat. El salt d’aigua només es pot veure en èpoques de pluja, ja que el barranc, que neix als Montllats, té un recorregut curt.

S'hi puja per un camí ben assenyalat que surt vora de la font de la Llódriga.

Els Motllats són una serra situada entre els municipis de Capafonts i Vilaplana, al Baix Camp, i Mont-ral, a l’Alt Camp, amb una elevació màxima de 1.036 metres.

Es tracta d’un altiplà al cor de les Muntanyes de Prades, entre els rius Brugent i Glorieta, que s’estén sobre una superfície força plana de cinc quilòmetres quadrats, a més de mil metres d’altitud. Tot l’entorn està envoltat de cingleres, i l’erosió càrstica hi ha modelat coves, avencs, roques foradades i profunds barrancs que li donen un caràcter salvatge i espectacular.

La Ninota és una de les tres roques emblemàtiques de Capafonts, juntament amb el Picorandan i la Pena Roja. Sens dubte, és la més original i singular.

Aquesta roca té la forma d’un cap mig esculpit, amb una alçada d’uns quaranta metres o més, ja que el seu peu es troba enfonsat en el rocam que es va desprenent. Vista des del poble, la seva silueta recorda un dels guerrers de La guerra de les galàxies o una de les xemeneies de la Pedrera de Barcelona.

Pujar fins al cap de la Ninota és relativament fàcil, però perillós per l’inestable rocam del voltant, especialment en dies de pluja, quan no es recomana acostar-s’hi.